Pèrdues que son guanys

Ens passem la vida patint pèrdues, pèrdues de tot tipus. Perdem la llibertat, la salut, persones, familia....la vida esta plena de dols, i a vegades els encadenem uns amb altres.

Avui et parlaré quan em vaig sentir que mai mes estaria "sana".

Durant la meva vida he tingut molts tipus de pèrdues; al Maig del 2011 vaig estar diagnosticada d'Esclerosis Múltiple i vaig perdre la salut en obrir i tancar d'ulls, de cop i volta el meu món es va enfonsar, tenia 26 anys, tota una vida planificada i plena d'il-lussions i tot això va marxar de cop.

Vaig estar mes de 9 messos amb les cames "adormides" no les sentia, no podia caminar be, no podia fer "vida normal" i vaig tenir que començar a punxarme a diari per "controlar" la malaltia. Cada dos per tres estaba al hospital, em sentia buida per dintre, sense ànims per seguir endavant. Va ser llavors quan vaig començar a tenir atacs de pànic pel carrer, em donaba la sensació que tothom parlaba de mi i em miraba, era una sensació horrible.

Però poc a poc vaig sentir que tenia que seguir la meva vida i superar els obstàcles de la vida, i aquest canvi de "xip" va ser on vaig veure que on hi habia una PÈRDUA podia assolir un GUANY.

Al principi costa una mica, però quan et diagnotiquen una malaltia crònica e incurable, no tens una altra opció. Aprens a viure d'una manera diferent a la que estaves acostumbrada, i el primer de tot es respectar els teus ritmes, una vegada aconsegueixes això (que no es poc) tot va rodat.